De fin de semanaOsona: la història a les teves mans amb “El lladre de museus”

Para poder disfrutar de nuestros descuentos y promociones, debes ser usuario registrado.

¡QUIERO REGISTRARME!

La comarca d’Osona ho té realment tot: història, cultura, natura… Un cap de setmana hi dóna per moltíssim! Per dinamitzar-ne la gran oferta, una desena de museus i espais culturals d’Osona han sumat esforços per potenciar el patrimoni cultural i museístic de la comarca. Sabeu com es diu? “El lladre de museus”. Quina intriga, oi?

Teníem un encàrrec molt especial: recórrer els diferents museus de la comarca per descobrir el “lladre de museus” amb un divertit joc de pistes que ens permetrà esbrinar qui és el lladre, quines obres ha robat i on les ha amagat. I a cada museu, hi ha una pista…

La nostra aventura a Osona

Vam arribar a Vic divendres a la tarda i vam anar directes a descobrir un museu molt especial: el Museu de la Pell. Ens van explicar la relació especial que té Vic amb aquesta tradició mil·lenària i vam veure una preciosa rèplica de la maquinària de la pell en acció. Aquest museu existeix gràcies a l’empresari Andreu Colomer i Montmany i, a més d’albergar un homenatge a la indústria de la pell a Osona de l’època, el més destacat de la visita és una col·lecció fascinant d’art fet amb cuir, amb peces de tot el món, des de Kenya fins a Tailàndia, així com la primera peça que va comprar Montmany: un bell pander pintat de Toledo que el va inspirar a començar a col·leccionar.

Vam veure caixes precioses, ideals per guardar tresors, joguines, titelles, mobles, i fins i tot un estoig per a fletxes dels nadius americans.

Va ser molt divertit buscar la pista amagada en aquest museu, ja que no estava a primera vista… però no us volem fer un spoiler! Així que l’haureu de cercar vosaltres mateixos.

Missió medieval

En sortir del museu, vam passejar una estona pels estrets carrerons mil·lenaris de Vic, imaginant quantes persones al llarg de la història havien trepitjat les mateixes pedres que nosaltres i sentint la presència del passat a cada cantonada… fins arribar al Museu d’Art Medieval a la plaça del Bisbe Oliba.

Vam entrar al museu amb ganes de saber què ens deparava i el que vam trobar ens va sorprendre moltíssim, ja que era com una petita versió del British Museum de Londres! A sota hi trobem mòmies d’Egipte, esquelets neolítics, i pintures prehistòriques. I a les plantes superiors una col·lecció impressionant de pintures i escultures dels períodes romànic i gòtic de Catalunya, així com peces d’arqueologia, joieria, tèxtil i ceràmica.

Nosaltres dos, els adults, ens quedem tan fascinats per les pintures, que ens oblidem completament del joc de pistes! Per sort, les nostres petites detectius estaven per la feina i van dedicar una bona estona a la seva investigació, i van acabar trobant allò que estaven buscant.

Un cop complerts els objectius del dia, ens dirigim al restaurant Devici. Sopem estupendament, tastant diferents plats i vins, i gaudint dels sabors d’Osona, i el que la nostra filla petita sempre recordarà com les millors croquetes del món.

Arqueòlogues per un dia

Ens dirigim a Tona, on hi ha una impressionant excavació actual, el Camp de les Lloses. Aquí vam poder visitar les restes d´un poble ibèric, i el centre d´interpretació ens va ajudar a imaginar-nos la vida d´aquella època. Sabies que antigament les grans ciutats com Barcelona, Lleida i Vic tenien les seves pròpies monedes? Nosaltres tampoc, i vam poder veure els continguts d’una capseta de tresors plena de monedes diferents que algú havia amagat sota terra a casa seva. També hi ha exposades joies, eines, armes i fins i tot jocs que han anat trobat al voltant de Tona.

Aquí l’excavació continua activa i hi ha moments de l’any en què pots ajudar, sens dubte, tota una experiència! Un cop més, les nostres detectives es van posar a resoldre la pista del museu. Juntes, i amb una mica d’ajuda de l’arqueòleg expert que ens va acompanyar, ho van aconseguir. Encara sort, perquè encara ens quedava un museu per visitar abans de dinar.

El Museu del Ter – un equipament impressionant

A més de la indústria tèxtil catalana, aquest museu ret homenatge a totes les dones que hi treballaven aquí i en altres fàbriques a tot el país. Si el nivell d’aigua acompanya, podeu veure una part de la maquinària antiga en funcionament, amb la força del riu que passa per sota de l’edifici: una gran pista per poder resoldre la prova del “lladre de museus” en aquest museu, per la queque també van fer falta unes tisores i alguns coneixements d’enginyeria 😉

El camió de bombers de l’any 1927, de la casa Renault, va ser tot un hit. En aquest museu ofereixen un munt d´activitats infantils, i no trigarem a tornar.

Quina gana tenim després de tanta història! Sort que molt a prop hi ha una masia ideal per a famílies amb una àmplia oferta de menjar català: Cal Batllé. Després d’omplir-nos de canelons, braves i embotits, el gran dilema del dia, migdia? o passejada pels carrers de Vic?

El poeta de Folgueroles

A la tarda ens esperava una visita a la casa de naixement del gran poeta català Jacint Verdaguer al seu poble natal, Folgueroles. La casa està rehabilitada exactament com hauria estat quan Verdaguer i la seva família hi habitaven, ple de mobles i detalls de la seva època. Vam aprendre molts petits detalls sobre la seva vida, com ara que caminava 2 hores d’anada i de tornada a l’escola cada dia. La nostra amfitriona ens va explicar la influència de la seva mare a la seva poesia, el seu ascens a la fama i la forma dramàtica en què va caure en desgràcia i va acabar treballant com a ajudant de l’església davant del palau que una vegada havia anomenat llar quan treballava per al marquès de Comillas.

A més tenim un afecte especial per Verdaguer ja que des de casa veiem Villa Joana, la casa on va morir, que avui és un museu dedicat a la literatura.

A la nit, un sopar al restaurant Can Pascual, a la plaça del poble, imaginant-nos Verdaguer com a nen, corrent per la mateixa plaça. La terrassa estava plena de famílies sopant, i el restaurant era clarament un negoci familiar, que oferia una combinació de cuina catalana i espanyola amb excel·lents opcions per als nens.

Un diumenge ple d’història

L’Esquerda és un impressionant jaciment arqueològic que conté restes de diversos períodes històrics on s’han trobat evidències de més de 2500 anys d’història. Es pot visitar tant el camp d’excavació com el museu associat que ofereix una àmplia exposició d’articles trobats, textos explicatius i uns increïbles audiovisuals que expliquen la curiosa història d’aquest lloc important. A través de l´animació i les narracions, gaudim amb els periples de les diferents èpoques de la història de Catalunya.

I les nostres detectius, van trobar la pista que necessitaven? Per descomptat que sí, ja estaven fetes unes expertes!

Pujant a poc a poc per un bosc preciós, i passant pel pantà de Sau, ens dirigim al nostre darrer destí del cap de setmana, el Monestir de Sant Pere Caserres. Val la pena només per la ubicació, una punteta de terra solitària amb unes vistes espectaculars del pantà. Primer vam dinar al restaurant del monestir, un lloc senzill i agradable, i després vam fer el curt passeig fins al monestir, un refugi de pau i tranquil·litat envoltat de natura que val molt la pena.

Cal parar molta atenció a les explicacions de la vida dels monjos que van residir en aquest preciós lloc, ja que hi ha les respostes del dia a dia del monjo Bernat, imprescindibles per obtenir l’última pista del viatge… Just in time!

Enxampat!

Ja tenim el compte d’Instagram del lladre! Ara no se’ns escapa! I sabem quines obres ha robat! Què passarà si us enviem un correu electrònic? Ens contestarà? Caldrà provar-ho…

Osona no només ens va encantar, sinó que realment ens va impressionar. No només els museus en si, sinó sobretot les persones que hi treballen, que saben transmetre el seu entusiasme per la història local de Catalunya. El joc de pistes va ser un punt de trobada genial per a les nostres filles, amb què investigar, descobrir i aprendre sobre les diferents èpoques històriques de la regió on vivim. A més Osona és plena de racons per explorar, i ens vam quedar amb ganes de passejar més pels seus carrers, camins, camps i muntanyes, sabent que abans que nosaltres, l’han recorregut persones de totes les èpoques històriques, i imaginant com devien de ser les seves vides . Deu ser que elles també pensaven en nosaltres, en les persones del futur?

Categories: De fin de semana,Escapadas

¡Comenta!

Tú email nunca será publicado.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

5 × cuatro =

Ver Política de Moderación de comentarios

Iniciar Sesión


¿Perdiste tu contraseña?

¿Quieres recibir nuestra agenda amarilla y nuestras crónicas en tu email? !Únete!
Súscribete a nuestra newsletter

Cerrar

Regístrate

Hazte usuario de Mammaproof y disfruta de nuestra comunidad, las promociones, y muchas más ventajas.

Cerrar

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies