Colaboraciones La perspectiva de género en Sant Jordi

Sant-jordi-perspectiva-genero

Para poder disfrutar de nuestros descuentos y promociones, debes ser usuario registrado.

¡QUIERO REGISTRARME!

Sant Jordi es un día muy especial para Barcelona, la ciudad se llena de libros y de rosas y la gente sale a la calle para pasear, celebrar y regalar, pero como sucede con muchas otras tradiciones, la de Sant Jordi, no escapa de estereotipos de género sobre los que merece la pena reflexionar.

Hablamos con Ana Tutzó, de L’hora Lliure, que se ha formado en teoría política feminista, historia de las mujeres y en estudios de género y que va a presentar un estudio sobre la perspectiva de género en las bibliotecas. Ana nos apunta sobre como podemos desde la tradición reflexionar con nuestros hijos y hijas sobre los roles tradicionales de género.

*Este post està escrito en catalan por Ana Tutzó

Per Sant Jordi, fins no fa tants anys, les dones només rebien roses i els homes, llibres. Roses com a símbol de bellesa, delicadesa, el món de la natura, i per tant, del canviant, la no racionalitat, la superstició… I llibres com a símbol de la Cultura, la Raó, la Saviesa… Històricament l’àmbit de la raó i la cultura ha sigut exclusivament masculí. Les dones estaven vetades en aquests espais, l’accés a l’educació els hi era negat i senzillament es deia que no tenien cap capacitat intel·lectual més enllà que per les coses quotidianes. El seu espai era el privat, les cases, i la bellesa, delicadesa, bondat i capacitat de dedicació als altres eren les seves exclusives capacitats i finalitats.

Les dones, però, amb molts anys de lluita pacífica per part d’una minoria feminista, han aconseguit entrar a l’àmbit públic, a les escoles i universitats, i tots els altres àmbits tradicionalment relegats als homes. I per Sant Jordi, les dones i nenes rebem també llibres.

Sant-jordi-perspectiva-genero

Què passa a la inversa? Perquè tot allò que representa l’àmbit de cures i amor encara no representa als homes? Les roses no arriben a mans dels nens i dels homes. Les roses, símbol de tota aquesta tradició femenina, encara no representen l’imaginari masculí.

I encara una reflexió més: les dones, tradicionalment vistes com un col·lectiu, sense individualitat ni particularitats, reben, totes, el mateix regal: una rosa. No hi ha personalització. Quan regalem llibres en canvi, busquem el títol adequat per cada persona, per tant és un regal personalitzat, individual. Tradicionalment, el món masculí és el món de la individualitat, el món del nom i cognom.

Són reflexions que m’agrada fer per donar visibilitat a tota la cultura que encara ens encotilla, els estereotips que estan per tot arreu, i que en nom de la tradició, costen tant d’erradicar. Animem a les famílies a canviar els missatges que envien als infants amb petites accions, fins i tot en dates tan assenyalades com aquesta.

Aquestes reflexions també es poden traspassar a la mateixa llegenda de Sant Jordi. Tothom sap el nom del cavaller: Jordi, el valent, el triomfant, i Sant. El nom de la princesa encara està per descobrir. A la llegenda, tal com apareix tradicionalment en molts dels contes, ni parla ni es resisteix a ser menjada per un drac, es dirigeix al seu destí en benefici de la societat, el sacrifici és el seu destí.

Sant-jordi-perspectiva-genero

La princesa és la moneda de canvi, el rei primer l’entrega al drac, i després a Sant Jordi (tot i que sovint Sant Jordi la rebutja per seguir el seu camí). Necessita l’heroi per ser salvada, i en la majoria de versions tradicionals, normalment ni parla. Els personatges masculins, en plural, són els que actuen i tenen iniciatives; el femení, només apareix un, no té ni veu ni vot.

El drac, com a símbol dels mals que poden assetjar els pobles, és matat. Per solucionar el problema, cal vessar sang.

Una reflexió final, al mercat hi ha moltes versions actualitzades. Des de fa anys arriben les iniciatives per capgirar les tradicions. Però cal estar atents a no repetir els patrons a la inversa. Si simplement tots aquells valors tradicionalment masculins els incorporem als personatges femenins, no aconseguim posar en valor tot allò tradicionalment femení, com per exemple són les cures i el sosteniment de la vida. Per una cultura de la pau, cal donar a les cures el valor que es mereixen.

Categories: Colaboraciones

Tags: ,,

¡Comenta!

Tú email nunca será publicado.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ver Política de Moderación de comentarios

Iniciar Sesión


¿Perdiste tu contraseña?

¿Quieres recibir nuestra agenda amarilla y nuestras crónicas en tu email? !Únete!
Súscribete a nuestra newsletter

Cerrar

Regístrate

Hazte usuario de Mammaproof y disfruta de nuestra comunidad, las promociones, y muchas más ventajas.

Cerrar

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies